Objectius

 

1.- Exigim el compliment del Real Decreto 1435/1985, que estableix que la part contractant o organitzadora té l’obligació de tramitar l’alta de la Seguretat Social de l’artista i que, per tant, no és necessària la presentació de cap factura per part de l’artista al finalitzar l’actuació. Això és el que reclamem al nostre Manual de Bones Pràctiques per la Contractació Musical, que ja ha estat aprovat per Ajuntaments com el de Barcelona (18.04.17).

 

2.- Exigim el compliment del “Convenio colectivo estatal del personal de salas de fiesta, baile y discotecas de España”, que estableix una salari mínim de 116,90€ per persona i dia aquest 2018. Tot i això, aquest conveni no va ser signat per cap col·lectiu ni sindicat de músics i, per tant, volem ser a les taules de negociació per a aconseguir un conveni col·lectiu més just per als i les músics.

 

3.- Cal regular urgentment la presència de marques als escenaris amb una tarificació publicitària específica. Els concerts acaben convertint-se en llargs anuncis, gratuïts per als músics, que es multipliquen en xarxes socials i mitjans de tota mena.

 

4.- Cal conscienciar el sector sobre els perills que comporten els anomenats contractes 360 graus, que només recullen obligacions per als grups musicals i on mai es penalitza a l’empresari per no promocionar bé un disc o per no aconseguir contractar un mínim de concerts a l’any.

 

5.- Reivindiquem un canvi radical en la política d’adjudicació de subvencions i que aquestes vagin directament als i les artistes mitjançant ajudes a la creació, beques d’investigació, espais de creació, assessorament,…

Si una sala o festival són subvencionats exigim unes contrapartides a les subvencions: contractació dels i les músics, programació de bandes locals, de bandes amb representació femenina,…

 

6.- Cal recuperar l’espai públic i els equipaments culturals per als i les professionals de la cultura impedint les subcontractacions d’equipaments culturals basades en criteris econòmics i augmentant el pressupost en cultura, no basant les polítiques culturals en la subvenció i l’externalització. Programació pròpia, equipaments amb pressupostos propis amb gestió directa i intervenció directa dels i les professionals i de l’assemblearisme de barri, local i municipal.

 

7.- És urgent reformar l’Article 71 de la Llei de Propietat Intel·lectual, on es regulen els contractes d’edició musical. La cessió dels drets de comunicació pública per part dels artistes ha de ser negociada i en cap dels casos ha de continuar després de la defunció de l’autor. Els contractes d’edició musical s’han d’ajustar a paràmetres similars als d’edició literària.

 

8.- Cal una reforma profunda de les entitats de gestió (SGAE, AIE …). Exigim l’aplicació del sufragi democràctic on un soci és igual a un vot, ja que a hores d’ara qui més recapta és qui més vots acumula. També reclamem que les editorials, com a cessionàries de drets i no autores d’obres, no tinguin vot en les assemblees dels socis. I és encara més necessària la participació i la implicació de les i els artistes en els desenvolupaments democràtics d’aquestes entitats per evitar així que es prioritzin interessos contraris i/o diferents als dels treballadors i treballadores de la música.

 

​9.- Exigim que es compleixi l’actual legislació en quant a contractació o salaris mínims, però això no vol dir que aquest sigui la legislació que volem. Per aquest motiu, donem suport i participem en la proposta del nou Estatut de l’Artista i Treballador Cultural.​

L’aprovació de l’ Estatut de l’Artista ha de recollir la protecció social de l’artista, introduint, seguint l’exemple francès, un sistema d’intermitència als règims de la Seguretat Social que reculli les diferents particularitats d’aquest sector: d’una banda la formació, la recerca i la creació, que són part intrínseca no quantificable de l’activitat artística; i d’altra banda, la inestabilitat i flexibilitat pròpies d’aquesta activitat, amb uns contractes que són sempre temporals fent que els ingressos derivats siguin intermitents i fluctuants.